El meu gat

La Lula és la meva gata. La seva vida es basa en menjar, dormir i jugar amb mi. De tant en tant mira la tele. Li agrada veure programes o documentals de animals amb mi.

És un gata de raça comuna de color negre. És una gata adoptada, la vam adoptar el dia  10/10/2010. Quan la vam adoptar ens van dir que una altre señora l’havia agafat però la va tornar perquè li havia estripat totes les cortines. La vam adoptar perquè és molt cariñosa i molt juganera. Els de la cuidadora d’animals, quan la tenien li havien posat un nom una mica extrany i llarg: Magdalena. Per això nosaltres li vam canviar. La seva data de naixament la vam decicdir nosaltres, vam fer que nasqués el dia 6 de juny del 2010. El meu pare va triar que fós aquest dia perquècera alumne de Maistes i el dia 6 de juny és Sant Marcel.lí Champagnat. Aquest any el dia 6 de juny m’ha encantat perquè era l’aniversri de la Lula, la comunió de la meva cosinai la final de la champions que el barça va guanyar.

La Lula, a vegades s’enfada i mossega el primer que es troba però normalment, et llepa com si et fés petons.

També li agrada sortir a pasejar pel terrat de casa i la teulada.

Un dia, es va escapar de casa i no la vam veure en tot el dia. Vam posr cartells per tot el barri. A la matinada d’aquell mateix dia va torar a casa i em vaig posar molt content.

Quan juga amb mi, de vegades m’esgarrapa sense voler. Les seves ungles són com un bisturí, més d’un cop m’ha fet esgarrapades d’aquelles que costa que se t’envagin. Quan s’enfada molt, ataca a la cara, més que a la cara, a l’ull. Per sort, tinc bons reflexes i tanco l’ull perquè sinó, ja me’n faltaria un.

Ara al costat de casa han vingut us veïns que tenen un gat que li falta un ull, però encara no l’han porta’t. Espero que es caiguin bé perquè sinó hi haurà molts prblemes. Perquè la Lula , és molt territorial. Fins i tot es va barallar amb el Rott-weiller de la meva germana perquè havia entrat a casa.

A la Lula, és estrany, però quan plou li agrada sortir a refrescar-se.

A l’estiu, estem a la caa de Vilassar de Mar, i allà menja poc, surt a fora i li cau el pèl, en canvi, a l’hivern, descansa i menja molt més que a l’hivern.

Quan ve la meva àvia a casa, sempre li demana menjar i ella sempre li dóna.

També li agrada pujar a l’altell.

Només li agrada el menjar de calitat. Si li dónes hamburgueses del Carrefour, et diu que te la menjis tú, però si t’hi deixes la pasta a la carnisseria, se la menja tota.

Pep Closes (2on A)