Ecologia Antàrtica

Quan estem a la platja i decidim anar-nos a remullar, poc que pensem amb què és el que ens remulla. Aigua. Aigua salada i prou. Però bé sabem que en aquesta aigua hi viuen peixos, medusses, eriçons, pops o calamars. Si portem ulleres igual els veiem, i també veiem les algues arrapades a les roques. De què viuen aquests animals? Com és que hi viuen? Aquesta és la història de l'aliment dels peixos. Aquesta és una història d'allò que no es veu, d'allò que és invisible als ulls, però que en canvi és essencial. Essencial per a que hi hagi un munt d'animalons com coralls, meduses, esponges...i peixos al mar, essencial per a que el mar tingui vida, i essencial per a que del mar en poguem treure de menjar. Amb el permís del Petit Príncep, us anem a explicar què és el que veuriem si agafessim un microscopi de butxaca i, quan ens banyem a la platja miressim, què és el que viu a l'aigua.

D'entrada us presentem els protagonistes: De color verd, les algues. Són l'equivalent a les plantes terrestres, als arbres i arbusts que ens envolten. Però molts més xiques, dotades d'una gran bellesa. Per imaginar-nos la mida, hem de mirar-nos el dit polze, dividir-lo en cent trossets. I cadescun d'aquests trossets, dividir-lo en deu parts. Aquesta seria la mida de les algues. Són de colors grocs, marrons i verds perquè tenen uns pigments, uns tints, que apart de donar-los colors els permet captar l'energia de la llum del sol: la clorofilla i els carotens. Amb aquesta energia, les algues agafen minerals dissolts (els nutrients) a l'aigua de la mateixa manera que els arbres agafen els minerals de terra, fan la fotosíntesi i creixen.

Creixen bo i duplicant-se i augmentant la seva massa. A banda de nutrients i llum les algues necessiten diòxid de carboni que treuen de l'aigua o de l'atmosfera. Mentre les algues creixen i es divideixen, excreten substancies (la matèria orgànica dissolta) i oxigen. Encara que part de l'oxigen de l'aigua prové de l'atmosfera, la contribució que fan les algues és molt important per mantenir l'aigua prou oxigenada per a que la majoria d'éssers vius puguin respirar. De fet, es creu que tot l'oxigen de l'atmosfera que ens permet respirar va ser originat, fa milions d'anys, per les algues. Els següents protagonistes són els bacteris. Són encara més xics que les algues: posats en filera ens en calen una vintena per poder fer una alga. Els hem pintat de vermell, però no ho són pas, de vermells. El que fan és utilitzar la matèria orgànica produïda per les algues i tornar a produir diòxid de carboni, que pot anar a l'atmosfera. En certa manera fan el contrari que fan les algues. Però també creixen. Els tercers protagonistes són els protozous flagellats (els hem pintat de groc als dibuixos) i els ciliats, que no els farem sortir. Els protozous estan especialitzats a menjar-se els bacteris. En menjar-se'ls els digereixen i alliberen nutrients que podran tornar a ser captats per les algues. I finalment, queden els copèpodes (petits crustacis), que ja són més grandets (alguns es poden veure a simple vista) i les seves larves, els seus petits, que s'anomenen nàuplies. Copèpodes i nàuplies mengen algues i són alhora menjar per un gran nombre d'animals marins com les meduses, esponges i coralls i per les larves de peixos i els peixets petits. Quan, per la raó que sigui, apareix una alta concentració de nutrients a l'aigua de mar, i a més hi ha llum del sol, les algues poden créixer. Ho fan, dividint-se i alliberant part de la matèria orgànica al medi (les cadenes del dibuix). Els nutrients (els nitrats, fosfats i silicats dibuixats en forma de núvols) apareixen quan els homes han abocat residus humans o industrials al mar, però també poden aparèixer quan hi ha una tempesta, o quan els moviments de l'aigua de mar fan que aigua del fons, freda i carregada de nutrients pugi a la superfície. Sovint, quan les algues estan començant a créixer, molts bacteris estan inactius, estan "adormits" o reposant i triguen una mica a posar-se "per feina". Els copèpodes no hi són, o n'hi ha molt pocs, i com que creixen a poc a poc, triguen força a posar-se en marxa. En aquests moments les algues poden crèixer tant i tant, que l'aigua agafa color verd. Fixeu-vos-hi quan us banyeu, si l'aigua és verda, sabreu que hi ha moltes algues creixent-hi! A la segona fase, els nutrients comencen a acabar-se. Hi ha moltes algues, i algunes comencen a no tenir prou nutrients i a no poder treure's de sobre els bacteris que, com les puces, rodejen les algues amb pitjor salut i intenten no només usar la matèria orgànica que treien a fora, que la treien una mica com nosaltres quan mengem un entrepà, que ens cauen molles al terra, sinó també menjar-se-les a elles ! (xuclant l'aliment com si fossin paparres). Les algues que estan amb millor salut poden fer fora els bacteris. Els protozous s'estan menjant molts bacteris, per tant cada cop n'hi han mes, i les nàuplies dels copèpodes comencen a menjar-se algunes algues i alguns protozous. Uns quants dies després, les coses han canviat. No hi ha quasi nutrients, la major part de les algues està molt poc saludable, rodejada per bacteris que les degraden, i els copèpodes s'estan menjant moltes altres algues. Sovint les pròpies algues es posen juntes formant com uns gromulls que se'n van cap al fons i que, quan nadem, a vegades es poden veure. Els copèpodes també es poden anar menjant els protozous, i a vegades els bacteris poden tornar a créixer, atès que els copèpodes són molt barroers menjant i alliberen matèria orgànica. Quan ja no hi ha algues, els bacteris no tenen què menjar i es tornen a posar en repòs, a fer la migdiada, esperant temps millors. I, tornem a començar ! No hi ha algues, i l'aigua torna a ser blava o transparent. Molts dels copèpodes seran menjats pels peixos, i haurem d'esperar una altra ocasió per a que torni a haver-hi minerals, per a que torni a haver-hi nutrients que permetran que les algues creixin i els bacteris i els copèpodes, etc... De fet, les coses són encara més complexes del que hem dibuixat: ens hi falten els virus, i d'algues n'hi ha de tant xiques com els bacteris, i de tan grans com els copèpodes. De fet, fins i tot hi ha algues que mengen bacteris, protozous i d'altres algues... de la mateixa manera que a terra hi ha plantes carnivores! Però de moment ja n'hi ha prou amb el que hem explicat. Tot passa sense que ens n'adonem. Però si tot això no passés... no ens podriem pas menjar tots aquells plats amb peix que tant ens agraden! És o no és essencial, alhora que fascinant, tot allò que passa al mar i és invisible als nostres ulls?